Entrevistes olímpiques part 1: Jordi Bonastre

Entrevistem al Jordi Bonastre, jugador terrassenc d'hoquei herba de 23 de anys.

Queralt Bou, Noa Elvira i Júlia Batiste

 

-Quants anys fa que et dediques al Hockey?

Fa 16 anys. 

 

-Si no haguessis fet Hoquei, quin esport t’hagués agradat fer?

Jo de petit, dubtava entre Hoquei i futbol i, amb els meus pares, vam decidir el primer.

 

-Per què et vas dedicar a l’Hoquei?

Perquè ho vaig decidir amb els meus pares, i als meus pares els interessava el per l’entorn que envoltava aquest esport. Era un entorn molt sa. 

 

-Amb quants anys vas començar a jugar a Hoquei? 

Vaig començar amb cinc o sis anys.

 

-Quin va ser el primer equip en el qual vas jugar?

Va ser a l’Atlètic Terrassa.

 

-Que va opinar la teva família quan et van seleccionar per a formar part de la selecció espanyola?

Es van posar molt contents i ho vam celebrar.

 

-Quantes hores a la setmana li dediques a l’esporta? 

Entre 15 i 20 hores.

 

-De quina  manera t’ha condicionat a la teva vida professional de jugador?

Li he dedicat molt temps i soc conscient que això m’implica al fet que no puc fer altres coses.

 

-Quins valors destacaries del món de l’esport?

L’equip, el compromís i el respecte.

 

– Què recordes del dia en el qual et van dir que aniries a les olimpíades? 

El que recordo és el dia en què em van comunicar que aniria al mundial, i quan els hi vaig dir a la meva família, ho vam celebrar entre tots, ja que per nosaltres era una cosa molt important i ens vam posar molt contents.

 

-Tenint en compte que és any olímpic, com et prepares per a aquesta competició?

Doncs s’ha d’assistir a moltíssimes concentracions amb la selecció espanyola, molts partits, molts entrenaments, això com en l’àmbit grupal. Jo ,personalment, em cuido molt l’alimentació, el descans…

 

-Què li diries a algú que es vol dedicar l’Hoquei?

Que s’anés marcant fites per anar-les complint… 

 

-Tu de petit t’imaginaves arribar on has arribat?

No, sincerament no, l’únic que jo tenia clar que ho donaria tot i, al final, ho he aconseguit.