1-Qui era el teu integrant preferit de la família i per què?
El meu integrant preferit era la meva mare i les meves germanes. En realitat eren tots, només que les meves germanes i la meva mare van estar en moments molt difícils. Per això, dic que són les meves preferides.
2-Com eren les relacions familiars?
Doncs bastant diferent de com són ara. Abans, jo no tenia tanta confiança per dir als meus pares: tinc nuvi. Ara, ja hi ha moltíssima més confiança. I tens l’oportunitat de ser lliure. Abans no.
3-On vas néixer, i quan vas venir a Catalunya?
Vaig néixer a Andalusia. No recordo ben bé el lloc, només sé que setze anys després vaig venir a Catalunya, més concret a Badalona. Ha canviat moltíssim. Jo recordo no anar a l’escola, però cada dia ajudava a la meva mare amb els treballs de casa: rentar els plats, planxar, també jugava amb les meves germanes, etc.
4-Com vas conèixer al iaio? I quan?
Al iaio el vaig conèixer a les festes del poble de Badalona. Recordo que el Vicenç, se’m quedava mirant, i jo ballava. Fins que el vaig veure. Em semblava tan guapo!. Era inexplicable la sensació que tenia. Després d’una estona de ballar, els dos ens vam posar d’acord per ballar junts, i així va ser. Vam recórrer tota “l’esplanada” ballant.
5-Un record que et vingui al cap.
Doncs, el més fresc… seria el de quan vaig tenir al papa (el teu pare). Va ser tan bonic. O si no, també quan vas néixer tu.
6-Un Nadal inoblidable.
El primer Nadal inoblidable va ser quan ja havies nascut tu, Mariona, perquè ens vam reunir tota la família a casa de la tieta. Recordo aquell 25 de desembre com si fos ahir. La cara de felicitat que tenien, va ser un Nadal supermaco.
7-Una activitat en família.
No recordo cap.
8- Amistat especial?
No vaig tenir amigues, només companyes de treball.
9-Veïns antics preferits.
No teníem veïns “normals”. Vivíem a un pis, però eren molt estranys. Hem feien por.
10-Com t’imaginaves fa trenta anys
Doncs, molt diferent d’ara. M’imaginava amb els cabells pel roig, perquè quan en tenia 40, tenia els cabells així. Ttambé m’imaginava amb els ulls molt clarets. Encara que els tingui clarets me’ls imaginava molt més. Ara que ho penso: molt més baixeta. I poc més, les altres coses… doncs em veia semblant, no igual, però mal encaminada no anava.
