El darrer dilluns 1 de juny, quatre alumnes d’ESO vam anar a l’Ajuntament de Terrassa a fer una entrevista a l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart.
Ens acompanyaven dues escoles més, l’institut Ramón Pont i l’institut Cavall Bernat.
1. Escola Creixen Terrassa: Quin és el seu racó favorit de Terrassa?
El meu lloc preferit… doncs seria el parc Vallparadís, perquè és molt significatiu per a tot terrassa. És un parc que travessa tota la ciutat. Fa anys, abans, no era així, i és un punt maco de tota Terrassa. Seria un dels exemples de la Terrassa industrial del passat, ja que abans hi havia cultius, rates… Però si hagués d’escollir entre la Casa alegre de Sagrera, o altres estructures, clarament, escolliria el Parc Vallparadís. Quan, a vegades, has d’ensenyar Terrassa, a altres persones, un dels racons favorits que diuen és el de la masia Freixa i el parc.
2. Escola Ramon Pont: Al llarg del seu mandat com a alcalde, quin ha estat el moment més difícil?, i el més satisfactori?
El més difícil, va ser la pandèmia, la Covid-19, perquè ens va agafar per sorpresa a Terrassa, i clar, no teníem res preparat. Hi havia manuals, però no ho explicaven clar. Va ser tot com una mica boig… Va ser el moment més difícil que hem patit. Moria gent, els nens no podien estudiar… Ens va agafar per sorpresa i d’un dia per l’altre, estem tots a casa. Molta gent ho va passar fatal i vam tenir molts problemes. Però es van acabar resolent, i ja, a mesura que la Covid s’anava calmant, per dir-ho d’una manera, ja ho tenim tot controlat.
3. Escola Creixen Terrassa: Si pogués tornar a tenir la nostra edat en la Terrassa actual, què és el que més li agradaria de la ciutat i que trobaria a faltar?
Segurament, una de les coses que m’hagués agradat viure, podria ser la vitalitat que té, entre clubs esportius, jornades, etc.
4. Escola Ramon Pont: Com s’imagina la nostra ciutat en el futur?
Doncs, més innovadora, sincerament.
5. Escola Creixen Terrassa: A les escoles convivim persones de molts orígens diferents i la diversitat és la nostra realitat. Què fa l’Ajuntament per garantir que Terrassa sigui una ciutat inclusiva on ningú pugui sentir-se discriminat?
D’entrada des de l’ajuntament tractem a tothom per igual. Crec que això té a veure amb els valors a l’hora de governar la ciutat i aquests valors al final s’han de transmetre i expressar a través dels serveis públics i tots els programes que ofereix aquí també. Des de l’Ajuntament de Terrassa es tracta a totes les persones per igual, siguin com siguin. A Terrassa no podem permetre que les persones se sentin discriminades i, per tant, tenim una oficina que dona suport i acompanyament.
6. Escola Creixen Terrassa: La salut mental dels joves és un altre dels temes clau. L’estrès pels estudis, l’ansietat… Disposa l’Ajuntament d’algun servei de suport psicològic gratuït o espais d’escola per a adolescents que ho estiguin passant
malament?
Oferim un servei que és gratuït pels joves de 12 a 25 anys que dona suport psicològic davant aquestes situacions. A part d’això no deixem de reclamar a la Generalitat de Catalunya, que és la que té la competència en salut, que dediquin tots els recursos que tenen a l’abast a la ciutat de Terrassa, que està pendent d’un centre de salut mental que estigui situat al Cap Nord i oferirà suport per a la salut mental.
7. Institut Cavall Bernat: Des de l’Ajuntament hi ha algun pla per ajudar els joves que necessiten feina per tal de trobar-la?
No hi ha un pla específic concret, perquè són temes transversals, però sí que a Terrassa hi tenim la gran sort que es pot estudiar des dels tres anys fins a la universitat i això dona als joves oportunitats de futur.
8. Escola Ramon Pont: Té l’Ajuntament estadístiques sobre quins són els problemes que afecten més la població jove de la ciutat?
Un dels principals problemes que surt és el tema de la salut mental i totes les qüestions vinculades a l’ansietat surten en aquests tipus d’enquestes. Afecten principalment als joves de setze a dinou anys.
9. Institut Cavall Bernat: Hem observat que el nostre barri, Sant Llorenç hi ha voreres que estan malmeses. Això fa que les persones amb cadira de rodes o els cotxets dels bebès hagin de baixar a la calçada. Teniu previst alguna dotació econòmica per
solucionar aquesta problemàtica?
Hi ha una reducció econòmica que s’ha d’incrementar progressivament. Tenim un pla de millora de l’espai públic que implica asfalts i millores de voreres. Terrassa és molt gran i presenta un dèficit històric d’inversió en l’espai públic. La ciutat no es pot posar al dia d’un dia per l’altre, però hi ha una planificació tècnica basada en un diagnòstic de tots els carrers. S’està començant un pla d’asfaltats que millorarà uns 400 carrers amb una inversió de 8.500.000 euros. Aquesta és una quantitat significativa, ja que a Terrassa hi ha milers de carrers que no s’ha asfaltat en 50 anys. Hi ha una gran necessitat de reclamar millores en les condicions de l’espai públic i s’ha prioritzat l’estat de Terrassa i l’àmbit social.
10. Institut Cavall Bernat: Teniu alguna ajuda pels joves estudiants universitaris de Terrassa que necessiten pis i no s’ho poden permetre?
No concretament pels joves universitaris, però sí que hi ha unes ajudes i subvencions per a menors de 35 anys. Una de les coses que fem també és que en les promocions d’habitatge públic hi ha una reserva d’un 30% per a aquest col·lectiu de joves. Ara mateix tenim diverses promocions en marxa on aquest percentatge està reservat per a menors de 35 anys, siguin universitaris o no, en funció dels seus ingressos econòmics.
11. Institut Cavall Bernat: Molts companys i companyes han d’agafar els autobusos de línia per tal d’arribar a l’institut. Hem pogut observar que moltes vegades no es respecten els horaris que hi ha establerts i això provoca que arribin tard. No heu pensat a reforçar les línies més concorregudes? O bé, heu pensat a ampliar els busos només en aquestes hores més problemàtiques?
Estem en un procés per iniciar la licitació del nou contracte del transport públic, que es fallarà l’any que ve. El model dissenyat prioritza millorar les freqüències i reforçar les línies més utilitzades, especialment les que connecten barris perifèrics com Les Fonts o Can Parellada. S’ha realitzat un procés participatiu que ha destacat la necessitat de millorar les connexions amb escoles i instituts. Es va considerar una xarxa ortogonal, com a Barcelona, però es va descartar per l’estructura d’ús del transport a Terrassa. També s’està reclamant que Terrassa estigui a la zona 2 de tarifes en lloc de la 3, per no sortie perjudicada respecte a poblacions com Sabadell. La gestió d’aparcament i mobilitat és complicada pels interessos en conflicte. Es vol fomentar l’ús de la bicicleta i el transport públic, però l’augment de cotxes genera problemes. La solució implica buscar un equilibri, creant aparcaments dissuasius i pacificant carrers per reduir el trànsit.
12. Escola Ramon Pont: Terrassa té un greu problema amb la circulació (aparcaments, manca de respecte a les normes, dificultats en la mobilitat, circulació de patinets…) quines són les actuacions de l’Ajuntament per millorar aquesta situació?
Els temes d’aparcament i de mobilitat són els temes més difícils, més complicats de gestionar, són els temes que porten més mals de cap, que porten més conflictivitat entre barris, entre veïns i veïnes, entre col·lectius. A vegades hi ha interessos que xoquen i al final s’han d’acabar prenent decisions. Nosaltres el que volem és una ciutat on la gent, en la mesura del possible, i sobretot per cura d ‘ús, pugui utilitzar bicicletes, patinets o anar a peu, per la ciutat. Però evidentment també els cotxes hi són, és una realitat. Abans les cases tenien un cotxe, ara a vegades n’hi ha dos i tres per casa. Al final, les ciutats anem avançant, més verdes, més sostenibles, amb menys cotxes, però els cotxes hi són, i han d’estar en un lloc. Per exemple, quan fem voreres accessibles, que ara en farem 7 o 8, i fer voreres accessibles, que vol dir voreres amples, espais on les persones amb discapacitat puguin circular bé els carrers, això moltes vegades implica treure places d’aparcament. Si en una vorera estem parlant de 10 places d’aparcament i estem parlant de 7 voreres, imagineu-vos les places d’aparcament que s’han de treure i el que això implica. Per tant, la solució és buscar l’equilibri.
13. Escola Cavall Bernat: Aquests darrers tres mesos, hi ha hagut una sèrie de casos on s’ha intentat robar coure a la xarxa de Renfe de Rodalies i, bé, l’últim a Terrassa es va produir el tretze de maig del 2026 i aquest incident va tenir lloc a la matinada, entre Sant Feliu de Llobregat i Molins de rei. Com està l’Ajuntament disposat a muntar la situació per les mesures que aplicarà per cobrir aquest problema?
Doncs mira, d‘entrada, sí, això afecta la ciutat, però és el Ministeri a qui correspon aquest tema, evidentment, que en la mesura del possible, hem de garantir la seguretat, i això ho fem amb actuacions conjuntes amb els Mossos i la Policia Nacional incrementant la plantilla de la Policia, però en aquest cas, que afecta a Rodalies o afecta Ferrocarrils, això després nosaltres ho fem, sobretot, parlant amb les dues empreses públiques i intentant que ells posin les seves mesures. Això no correspondria tant a l’Ajuntament en aquest cas, però sí que fem tota la pressió perquè es posi la seguretat oportuna per evitar tot això, per evitar també robatoris que algunes vegades es produeixen en algunes estacions, sobretot l’estació de Terrassa Est que hem de tenir un temps en el qual s’apliqui i doncs clar, sí que parlant amb Rodalies, parlant amb el Ministeri, doncs vam aconseguir incrementar la seguretat privada en aquest cas i poder, doncs, alleujar el problema.
14. Escola Cavall Bernat: Segons el diari de Terrassa, l’any passat es van denunciar 26 casos d’LGTBI fòbia a la nostra ciutat l’Ajuntament farà alguna cosa per lluitar contra aquests casos?
Tot el que puguem fer en l’àmbit de la sexualització, sobretot ja en un àmbit que és l’àmbit de la denúncia, al final estem parlant de delictes d’odi, doncs ara sí que fem un acompanyament i una denúncia directament a la Generalitat, a través de la seva oficina perquè realment s’apliqui la llei, que és una llei de l’Estat, que també implica sancions per a aquests casos, i després també a la Fiscalia de Delictes d’Odi. Estem fent moltes denúncies, estem fent molt d’acompanyament, i després, evidentment tot el que fa referència a l’acompanyament més emocional que fem de totes les persones que pateixen això. Malauradament, estem en un moment que hem vist que han anat incrementant, malgrat que semblés que haguessin baixat les dades els darrers anys en aquest títol de discriminació, però estem veient que està tornant a pujar, jo crec que també com en veure la pujada que està fent l’extrema dreta amb alguns discursos que estaven molt globalitzats, i que tornen a sortir a la llum pública. Però per part de l’Ajuntament, molt controlat, i en aquest cas, tant a través de l’oficina, com a través de la relació que tenim amb la Fiscalia de Delictes d’Odi, intentem penalitzar-ho perquè les persones que provoquen aquests delictes puguin tenir les sancions i tenir les conseqüències que mereixen.
15.Quin missatge donaria als joves LGTBI de Terrassa que tenen per a ser discriminats?
Que utilitzin els serveis dels quals disposa la ciutat, perquè hi ha una oficina que funciona, sobretot que no canviïn perquè es poden fer anònims.
Després d’una llarga sessió de preguntes, tots els alumnes ens vam fer fotos amb en Jordi per deixar constància, i li vam agrair el seu compromís.
Vam ser càlidament acomiadats pels membres de l’Ajuntament.
