Comencem l’entrevista realitzada per la JÚLIA BATISTE, QUERALT BOU i ARLET MITJAVILA
-
Com vas viure Eurovisió?
Va ser una època de 6-7 mesos de la meva vida, ma mare sempre em diu que és el millor voluntariat que he fet a la meva vida, ja que els artistes presentats no cobren per actuar.
En aquest cas, les xarxes socials són el pitjor en algunes vegades, sobretot en aquestes, perquè rebia alguns comentaris sobre la meva família i sobre mi.
-
Explica’ns la teva experiència a OT, el millor record i el/la millor company/a
És com si t’agafessin a tu i et tanquessin en una casa amb 16 persones, i amb 120 càmeres. I tota l’estona fent classes de música. Érem 16 persones i no ens coneixíem de res. Van ser els millors mesos de la meva vida, menys per la meva família no. Tampoc disposàvem de cap mena d’informació sobre el món exterior (diaris, mòbils…). Va ser una experiència molt divertida, per què vaig aprendre molt. La millor persona que m’emporto és el Joan Garrido, vaig viure amb ell, la seva exparella, i la Sara durant 1 any, molt xulo.
-
Com et vas sentir quan et van proposar fer les campanades de TV3?
Bé, va ser xulo, va estar molt bé, aquest any farà 4 anys que les faré. Crec que seré la persona que més campanades ha fet. Pensava que guanyaria un “pastón”, i res de res “jajaja”. Vam ser la 3 televisió més vista de tota Espanya. És molt xulo, ja que quasi tothom de Catalunya està mirant la televisió aquell dia i et veuen a tu.
-
Què és el que més t’inspira a l’hora d’escriure cançons?
Les coses que em passen, normalment són coses que vull que passin o passen. També l’amor, però no d’amor de la meva parella, sinó el de la meva família i les persones que estimo.
-
Quin ha estat el concert més especial de la teva carrera fins ara?
Un concert de les festes de la Mercè de Barcelona: ens van dir que hi havia prop de 100.000 persones. Hi havia moltíssima gent, no es veia ni el final del carrer de la gent que hi havia.
Va ploure moltíssim i pensava que marxaria moltíssima gent però es va quedar tothom.
-
Amb quin artista t’agradaria col·laborar en el futur?
Amb Dani Fernández. -
Quina és la teva mania o hàbit més estrany abans de pujar a l’escenari?
Fer caca, perquè em cago literalment. Si pujo a l’escenari sense fer caca sento que em cago, és igual si és un Policlínic d’aquells que estan superbruts, ho he de fer sí o sí.
-
Quina cançó t’anima sempre que tens un mal dia?
El Niàgara en bicicleta de Juan Luis Guerra.
-
Quin ha estat el moment més divertit o inesperat d’un concert?
Trobar-me a Andreu Buenafuente, i que la Rosalía em parés per dir-me “Ei Miki, molt maca la cançó “Escriurem”.
-
Hem vist que has penjat unes publicacions conjuntament amb Sexenni, heu fet una col·laboració?
Si, d’una cançó que es diu Televisió, que surt el 6/7 de novembre.
-
Com et sents quan escoltes els teus primers temes ara, amb el temps que ha passat?
Doncs penso que no estan tan malament en realitat, i que m’agradaria tornar-los a cantar.
-
Si poguessis donar un consell al Miki d’aquella època, quin seria?
Que intenti confiar en ell mateix i que estudiï piano, que amb 30 anys li donarà molt de pal.
-
Quina de totes les teves cançons és la teva preferida? I per què?
Escriurem la va fer pensant en què no tindria èxit, però va ser la que més èxit va tenir a Catalunya
-
Tens algun artista referent? Qui és i per què?
Sí, És una banda que es diu “Txarango” utilitzava la música com a mitjà de queixa i reivindicació i van ser perquè anava de festa major i sempre els escoltava allà i li va servir d’inspiració amb les lletres i tot…
-
A part de la teva carrera musical, t’hauria agradat fer una altra carrera?
Si, vaig cursar el primer any de batxillerat científic, però, després d’aquest, vaig decidir canviar-me al batxillerat social per fer una carrera relacionada que combinava ADE i tecnologia. Finalment, vaig decidir entrar a magisteri, fins que em van agafar per OT.
Si hagués escollit una altra cosa, des de petit volia ser bomber.
-
A quin lloc del món t’agradaria fer un concert? Per què?
Al Wembley Stadium: l’estadi de la selecció d’Anglaterra, situat a Londres. Vull actuar allà, perquè molts grups i cantants com Coldplay, One Direction, Freddie Mercury han actuat allà.
-
Si fessis una gira mundial per on t’agradaria passar?
Tots els països de centre Europa, Grècia, Anglaterra, Marroc, Estats Units, Alemanya per tot arreu on pogués.
-
Per què vas decidir entrar al món musical?
Perquè els seus pares el van obligar: ells em van apuntar a tot arreu, i em van portar a estudiar música perquè van voler. Era molt dolent estudiant.
-
Quina és la cançó més personal?
Totes són bastant personals. Algunes podrien ser, per exemple, “Escriurem”, “Dime que no duele”, “No m’ho esperava”.
-
I quina cançó va ser la que més difícil se’t va fer d’escriure?
Se m’està fent molt difícil la d’aquest Cap d’Any. La que més “Dime que no duele” i també un videoclip que vaig gravar amb Sexenni.
