Arribem a l’Ajuntament i després d’una breu espera, la cap de premsa ens acompanya a la Sala de plens, on tindrà lloc l’entrevista. Som alumnat de Creixen Terrassa, de l’institut Pere Viver, de l’escola Goya, de l’escola Pau Vila i Dinarés i de l’institut Cavall Bernat. Estem una mica nerviosos.
Només arribar, el Jordi Ballart va canviar la cadira per una normal perquè li havien posat la cadira de l’alcalde (com un “trono”) i tot seguit vam començar amb l’entrevista.
1) Quina ha estat la decisió més difícil que has hagut de prendre com a alcalde? (Escola Goya)
Realment totes les decisions són molt difícils de prendre. El que has d’intentar és que no afecti a ningú i que sobretot beneficií a tota la població, per això, totes les decisions són molt complicades. Però quan va ser el moment més complicat va ser el moment de la pandèmia, ja que va ser un moment molt incert i que van haver d’improvisar una mica, perquè no estava previst perquè mai havíem viscut una situació com aquella, i potser va ser un moment molt complicat. Per exemple, quan no hi havia mascaretes la gent no sabia com adquirir mascaretes i on comprar, però el govern va dir que nosaltres no ens havíem de preocupar. No vam fer cas i vam comprar un milió de mascaretes que vam repartir per a totes les cases. En concret, totes les situacions són complicades, però es fan per un bé a la ciutadania, tot i que és molt difícil que li agradi tot a tothom.
2) Quina diries que és la part positiva i negativa de la política? (Pau Vila i Dinarés)
La part positiva jo crec que a diferència de la política del congrés, dels diputats que parlen molt, que fan moltes lleis, al final que s’esforcen a la política, no veuen com això afecta a la gent directament, queden molt allunyats de la gent. En canvi, la política que fem nosaltres a l’ajuntament en més propera, perquè veiem els problemes del carrer, les necessitats de cada dia, per tant, quan prenem una decisió veiem molt ràpidament l’afecte que té positivament i negativament. Jo crec que això també és maco. Les decisions tenen una incidència real en la gent i amb el que passa a la ciutat per exemple, perquè ara han decidit fer el parc de la República Sant Pere nord un descampat ple de rates, abandonat i ara farem el segon parc més gran de Terrassa. El més negatiu són regidors i regidores que s’assenten en aquest ple que solen donar ideologia d’extrema dreta i que el que pretenen és dividir a la gent i generar odi entre les persones i això, combatre tots aquests discursos que estaven molts superats, s’ha fet molt difícil perquè són discursos que estan molt en la ciutat i que s’han de combatre, hem d’explicar que moltes coses de les que diuen són completament falses i això crec que és el més negatiu dintre de la política: combatre tota aquesta intoxicació, totes aquestes mentides tota la pressió que hi ha cada dia en les xarxes socials que és molta tot això també és negatiu, aquest soroll que hi ha no deixa a vegades dedicar-te al que has de fer que és dedicar-te a la ciutat.
3) Com portes els comentaris a les xarxes socials? I els llegeixes? (Creixen Terrassa)
Els llegeixo i els responc tots. Al principi de ser alcalde m’afectaven molt, després d’un temps hi va haver una època que els vaig portar bé. Des de fa un any aquesta xifra s’ha incrementat molt; la gran majoria de contes són falses, però t’has d’acostumar.
4) Ens hem adonat que el barri de Sant Llorenç no està gaire net en comparació a uns altres barris de la nostra ciutat: només cada setmana passen els serveis de neteja. Què es pot fer per millorar la neteja del barri de Sant Llorenç? (Cavall Bernat)
Moltes vegades hi ha la sensació que es neteja més el centre que altres barris, però no és així, ja que els serveis de neteja són equitatius en tots els barris i no netegen més uns barris més que uns altres. És veritat que Sant Llorenç, nosaltres vam estar fa uns 15 dies en una visita al barri i sí que ens vam adonar que tenia uns problemes molt concrets, sobretot amb els mobles en punts on hi ha contenidors o també algunes places que queden entre els pisos que hi ha problemes d’incivisme, “botellón” o algunes ocupacions conflictives que provoquen molèsties als veïns. Pel que em diuen, hi ha hagut una tasca policial molt intensa per veure qui fa aquestes topades i avisar el que facin per allà, i pel que m’han estat dient sembla que la cosa ha millorat una mica, però sí que som molt conscients d’això. També cal dir que l’espai públic és de tots i és veritat que l’ajuntament ha de netejar més i millor, però també hem de demanar una responsabilitat als ciutadans i ciutadanes: l’espai públic és de tots i totes i és com si fos casa nostra i l’hem de mantenir en condicions, per sort són una minoria d’incidents que es veuen molt i fan molt soroll i hem de continuar fent molta pedagogia a l’espai públic, i al final si la gent no fa cas doncs hem de passar a una fase de posar multes. Nosaltres posem multes cada dia i la gent s’enfada molt, potser el 50% és de gent molt enfadada per les multes, perquè ara per exemple amb el tema de deixar mobles incontrolats tenim inspector que el que fan és mirar l’etiqueta en algunes caixes de documents que van incontrolats perquè surt, el nom, l’adreça… llavors els inspectors van a casa d’aquestes persones i els hi obren expedients (…).
5) Molts alumnes del nostre institut tenen dificultats amb la connexió a Internet i l’accés a dispositius per fer deures i estudiar a casa. L’Ajuntament té previst fer alguna cosa per solucionar-ho? Com s’assegura que tots els joves tinguin les mateixes oportunitats digitals, tant dins com fora de l’escola? (Pere Viver)
Estan habilitant espais com biblioteques però o encara així i és un àmbit de la Generalitat, la gent es pensa que l’ajuntament té la responsabilitat de tot, també hi ha programes gratuïts, per gent amb dificultats.
6) Els edificis públics de Terrassa utilitzen energies renovables? Hi ha plans per augmentar-ne l’ús? (Escola Goya)
Sí, també estem posant panels solars en molts edificis de l’ajuntament. Pràcticament tots els dels centres cívic en tenen i de fet el primer edifici 100 x 100 eficient que és un edifici de fusta. Doncs s’ha fet un edifici amb unes característiques totalment sostenible i tenim clarament una planificació per tots els equipaments municipals acabin tenint doncs plaques solars i, per tant, poder tenir el vostre pal amb energies renovables i també en aquest cas ja no només ajuntaments tenim una línia de planificació amb el fiscal dels impostos per aquelles persones que a casa seva es vulgui posar plaques solars els ajuden també volem que les famílies s’animin a posar plaques solars i que els edificis siguin sostenibles (…).
7) Com s’assegura que la ciutat sigui segura per als infants? (Pau Vila i Dinarés)
Hi ha una impercepció d’inseguretat, que la major part de les vegades no acaba de ser real del tot, ja que Terrassa, comparat amb altres municipis, és una de les ciutats amb menys delinqüència entre les ciutats grans de Catalunya. Estem demanant més mossos d’esquadra per garantir més seguretat en zones amb delinqüència per obtenir aquesta ciutat idealitzada.
8) Quin és el tema o problema que necessita una intervenció més urgent a Terrassa per solucionar-lo? (Creixen Terrassa)
Doncs en tenim molts, la percepció d’inseguretat, l’habitatge i el manteniment de la ciutat, és a dir, l’asfaltat, aquest és un tema que comença a ser urgent perquè un carrer té una vida de 15 anys i la majoria d’asfalts de Terrassa que no s’han canviat des de 1979-80; llavors això per arreglar tot són uns 400.000.000 d’euros en total, llavors progressivament anem reformant l’asfalt. Ara començarem a reasfaltar l’Avinguda del Vallès per trams, i només això són 40.000.000 milions d’euros, llavors hem de pensar en totes les coses de la ciutat i no només hi ha aquest problema.
9) Amb la informació que hem buscat, ens hem informat que l’any passat van haver 393 desnonaments a Terrassa i el 70% d’aquestes famílies tenien almenys un menor d’edat. Quins suport proporciona l’ajuntament a asquestes famílies? (Cavall Bernat)
Hi ha 2 tipus d’ocupacions, una és per necessitat i l’altre que és l’ocupació de delinqüents que creen conflictes, baralles, venda de drogues… La primera té el nostre suport i acompanyament. Amb la segona, si no hi ha menors, intentem acabar.
10) A l’institut Escola Pere Viver participem sovint en projectes artístics i culturals, però moltes vegades ens adonem que falta suport econòmic i espais on poder dur a terme aquests projectes. L’Ajuntament donarà suport a l’art juvenil que no sempre s’adapta als grans espais culturals de la ciutat? (Pere Viver)
Sí, intentem que la cultura arribi més enllà del centre amb programes per descentralitzar la cultura i el territori. En el cas del Pere Viver, molt a prop d’aquesta escola, estem a punt de construir la biblioteca del districte 5; anirà allà, a l’Avinguda Béjar, al costat de l’institut de Can Roca, i no volem que sigui només una biblioteca sinó que també volem que sigui un espai perquè es puguin fer actes i també un petit teatre pel barri: En tres anys més o menys perquè és un procés molt llarg, però en dos o tres anys creiem que ja estarà.
11) Es podrien construir més edificis per als joves en els barris més vulnerables en l’àmbit socioeconòmic? (Pau Vila i Dinarés)
Actualment, a Terrassa tenim diversos espais públics on promocionen diferents activitats per als joves totalment gratis. D’altra banda, el 20% de cada promoció ha de ser públic. La previsió a 2 anys és que hi ha uns 1.000 habitatges per a la població vulnerable.
12) Com penseu evitar que espais naturals com l’Anella Verda o Vallparadís s’omplin de deixalles? Hi ha mesures concretes per protegir-los? (Escola Goya)
Ampliant contenidors, i intentant sensibilitzar al màxim la gent. També fem inspeccions encara que com l’Anella Verda és un espai més ampli és més difícil, però també hem de pensar que els ciutadans han de ser responsables.
13) Creiem que no se’ns dona molta importància: visibilitat a la salut mental, per això us preguntem: Com s’ha abordat a l’ajuntament l’augment de problemes de salut mental en la població? (Cavall Bernat)
És un tema que preocupa molt, que afecta a adolescents i joves; és molt preocupant i s’estan veient situacions lligades a aquest tema.També té a veure amb la Generalitat, però intenten fer el que es pugui com demanar a la Generalitat que faci més i que hi hagi un major efecte escolar i que està totalment desbordat, ja que han detectat una densitat molt gran. A la casa Baumann, el servei psicòlogic que està desbordat.
14) Com a joves, tenim idees i ganes de fer coses per millorar el barri, però sovint no sabem com implicar-nos o on anar per proposar iniciatives. Hi ha alguna manera o canal perquè els joves del nostre institut puguem col·laborar amb l’Ajuntament i participar activament en projectes reals de la ciutat? (Pere Viver)
Totes les propostes que tingueu ens les podeu fer arribar per qualsevol mitja: correu a làjuntament, al Servei de Cultura, a mi propiament…Les llegirem i les tindrem en compte.
15) Alguns bancs de Terrassa s’haurien de pintar, arreglar o renovar. Qui decideix aquests temes de la conservació del mobiliari urbà? (Creixen Terrassa)
Actualment, estem posant nous bancs per les persones grans, però la gent es queixa que els bancs molesten així que estem parlant el que farem amb aquest tema.
I, ja fora de guió, el nostre alcalde també va respondre algunes preguntas:
16) Quan canviaran la gespa del camp de futbol de Can Parellada?
Està previst canviar la gespa a finals d’any, teòricament ho hauríem canviat a l’estiu, però no ha anat com ho teníem previst i llavors s’ha allargat fins a finals d’any.
17) És cert que l’extrema dreta fa vídeos contra tu dient coses que no són certes?
Doncs si és cert, diuen coses que no són certes com que vaig comprar els meus 3 fills en comptes d’adoptar-los, que visc a Sant Cugat (…).
Després d’una llarga sessió de preguntes, l’alcalde es va fer unes fotos amb els grups i ens vam acomiadar tots els grups.
