Coneixeu el Dixit? És un joc de taula que es va crear al 2008 i el qual té com a objectiu elaborar petites narracions (o frases) relacionades amb les cartes de cada jugador.
Els nostres alumnes de 6è han volgut donar-li la volta i realitzar petits escrits col.laboratius. De manera aleatòria, es van repartir vàries cartes per grup amb les què havien de crear diferents històries. Les imatges evocadores de les cartes els van ajudar a construir originals personatges i accions dins espais imaginaris.
A continuació podreu gaudir de les seves creacions!
El desig d’un nen
Aquesta història va començar a la primera Guerra Mundial, quan una família va tenir un fill: Aaron. Un nen amb els cabells rossos, rinxolats i els ulls blaus com el cel. El Déu Garbet va concedir-li el desig de poder combatre qualsevol mal. L’Aaron, des de ben petit, va aprendre a cuidar-se ell mateix.
Un dia l’Aaron va decidir explorar el bosc on vivia. De cop i volta, el nen va trobar-se a un drac. Aquest va ensenyar-li a lluitar i a defensar-se. El que l’Aaron no sabia és que tenía un protector: en Grover. Es tractava d’un Fitó, és a dir, d’una criatura feta de paper que viu a l’inframón.
Normalment feien la vida impossible als humans, però ell era diferent.
Arlet, Clara i Queralt
Història
Hi havia una vegada una ciutat d’ous plena d’habitants repartits per pisos amb una finestra a cada habitació. Allà hi vivia una senyora de la tercera edat amb el cabell canós. En realitat era una extraterrestre sense cor ni família que es dedicava a la ciència. De fet, havia convertit un ratolí en un mutant molt gran. Li agradava tocar la flauta per fer ballar la serp…i després menjar-se-la!
Aquesta senyora també havia convertit a un home en algú que feia cantar coloms i d’altres bogeries més…
Mario, Hugo, Miquel i Alex G.
La noia de la mala sort
L’Anabeth estava passejant com cada dia. De sobte, es va trobar una poma daurada. La noia no sabia que no es podía menjar, ja que era l’única poma de tot el món i s’havia de conservar el seu estat. Quan va intentar menjar-se-la el seu cabell es va quedar enganxat amb un anell. Mentres l’Anabeth es treia l’anell va venir la policia i se la van endur a la presó. Allà van haver de rapar-li el cabell. La van condemnar a dos anys.
No havia passat ni una setmana i ella encara volia provar aquella poma, així que va intentar fugar-se…però no va funcionar i li va augmentar la condemna a cinc anys més.
Ashley, Noa, Júlia, Adam
La deesa del baix
Hi havia una vegada una deesa que estava tocant el baix a casa seva. De sobte, van sortir dos ninots del baix. Un d’ells va anar cap a una bombeta i va tenir una idea. Va decidir anar-se a la jungla per trobar el ganivet maleït . Aquest ganivet, anomenat Gota, tenia aquesta maledicció feia molt de temps i tothom al poble ho sabia. Qui volgués alliberar el poble d’aquest mal, hauria de tenir en compte una condició: es convertiria, immediatament, en un contrabaix. El ninot va acceptar la condició i l’indret va ser alliberat del Gota maleït.
El germà del ninot no estava content perquè es va veure com es convertia en un contrabaix. De sobte va aparèixer la deessa i, al veure al seu ninot convertit, va utilitzar els seus poders per tornar-lo a la seva forma originària.
Roger, Nour, Javier i Leo
Hoja Fredy
En un desierto muy lejano había un animal que se llamaba Hoja Fredy. Este es un animatrónico poseído por el alma de un niño que fue asesinado por El Hombre Morado. Llegó a un pueblo en el que se encontró con dos niños. En la sombra de estos dos vio el futuro de ambos: serían asesinados por William AftonChrombie Morado.
Se encontró una jaula gigante con una chica sin piernas y llena de peces. En la jaula también había un gato que se comía los peces. En una de las veces, el gato saltó para coger un pez e hirió a la chica. Tiempo después se encontró con Hoja Fredy y los niños y también acabó con ellos.
Manuel y José Carlos
