A Catalunya i Espanya és costum que la nit del 31 de desembre se celebra l’any nou menjant raïm. Quan arriba la mitjanit es mengen dotze grans de raïm, un per cada campanada. Però no a tot el món se celebra igual. Avui us expliquem quines tradicions es fan a altres països per donar la benvinguda al nou any.
A la Xina, en canvi, es donen sobres vermells amb diners a dins als joves com a símbol de prosperitat. A més el vermell és el color de la sort i en els sopars i banquets familiars que se celebren tothom va vestit amb aquest color i amb vestits de festa.
Al Japó la tradició és fer sonar 108 campanades. Les 107 primeres simbolitzen els pecats que has comès al llarg de l’any i la número 108 s’utilitza per començar el següent any. Les cases es decoren amb kagami mochi, són unes decoracions fetes d’arròs, i es visiten temples per fer ofrenes als déus i començar l’any amb bon peu.
A Dinamarca trenquen plats vells davant la casa dels seus amics, per desitjar sort i prosperitat, a més llencen sal a mitjanit en el sofà, ja que també simbolitza la sort.
A Itàlia, en lloc de com fem aquí (menjar raïm), mengen llenties per atraure la bona sort. Al sud d’Itàlia, també lleven els mobles vells per la finestra, d’aquesta manera es desfan de tot el dolent i reben tot el millor de l’any nou. A Itàlia també hi ha la tradició de portar roba interior vermella per atraure la bona sort. També hi ha focs artificials per celebrar el començament del nou any i per allunyar els malvats esperits.
A Romania les tradicions són religioses: es disfressen d’os per espantar els esperits dolents. També fan l’Arada de Ppelugusor, que és un ritual per simbolitzar l’esperança i la fertilitat.
A Finlàndia i a Alemanya es fon un petit tros de plom o estany sobre una espelma i després es posa dintre un recipient amb aigua freda fent que el plom o l’estany s’endureixi i la forma amb la qual ha quedat el material representa com t’anirà de bé l’any que següent.
Com podeu veure hi ha moltes celebracions i cultures diferents per rebre el nou any, i és important que tots respectem les tradicions diferents, ja que no pel fet de ser diferent ha de ser necessàriament dolent.
