Queralt Bou i Clara Martí
El passat dimecres dia 24 d’abril, vam tenir la sort de poder fer-li una entrevista a la Sònia Guillén Colomer, escriptora terrassenca de 55 anys, mare de dos fills i una filla. La Sònia porta poc temps escrivint – tan sols 4 anys – però ja mostra molt potencial.
- Com et vas sentir quan vas acabar el llibre de “Cicatrius”?
Doncs molt bé, la veritat, perquè com sempre que aconsegueixes fer alguna cosa que tenia certa dificultat per a tu, et sents molt orgullosa i va ser com; ostres, ho he aconseguit! He fet un llibre, un llibre que jo en el seu moment considerava que era bo, i estic molt orgullosa.
- Per què creus que és important parlar de la salut mental als joves?
Jo el vaig escriure perquè soc mare de tres fills i jo havia passat la seva adolescència i em vaig adonar que hi havia moltes coses que els amoïnaven a ells i a mi i que afectaven la seva salut mental, com pot ser la realitat que es veu a les xarxes, aquells físics tan poc creïbles o com gestionar els primers dubtes o contactes amb la sexualitat i com afectava això en la seva salut mental, i aquí va ser on va néixer “Cicatrius “. Em va servir també, per una banda, per mi fer de teràpia i per l’altre per conèixer el que vivien els meus fills, una mica els vaig interrogar!!
- Per algun dels teus llibres t’has inspirat en alguna experiència personal o d’alguna persona propera…?
Totalment. La meva filla em diu: “Mama si us plau, jo no puc deixar que això ho llegeixin els meus amics, has de dissimular millor“. Al final un escriptor neix una mica del que viu, del que l’envolta i del que coneix.
Òbviament, m’he inspirat en la meva filla, com el que li passava a amigues seves, amics seus, als meus fills. És una etapa molt xula naturalment, però també deixes la infància i no saps quin adult seràs.
- Hi ha alguna experiència divertida o memorable que hagis tingut en alguna classe participant en el programa “Autors a les aules”?
Jo la veritat és que va ser una sorpresa increïble, vaig haver d’anar a dos instituts de València. Un era a Vila Joiosa, amb alumnes de 2n d’ESO que havien llegit el llibre i clar, jo esperava allà alumnes una mica “quin pal, anem a escoltar aquesta senyora…” I quan vaig arribar els nanos havien llegit el llibre, l’havien disfrutat moltíssim. Ens va faltar temps, ja que em van fer com 50 preguntes i després una cua immensa per signar els llibres, estaven entusiasmats. Després vaig anar amb ells a una entrevista de ràdio, que no era de l’escola, era de la COPE i allà van triar 3 alumnes (2 nois i una noia). Vaig quedar absolutament impactada de les preguntes que feien, l’interès. Em treia el barret davant la joventut.
- Com va ser que vas començar a participar en “Autors a les Aules”?
Jo soc molt novell, soc escriptora des de fa molt poquet. Jo, abans, tenia una altra feina, i quan van dir que el meu llibre podria encaixar dintre de novel·la juvenil, que no era la meva intenció, jo no el vaig escriure diferent perquè fos per als joves, jo el vaig escriure per a adults (com jo soc una adulta), i llavors de l’editorial em van comentar que em poses en autors a les aules perquè és una manera també d’arribar al públic jove.
- Tens en ment escriure una nova novel·la?
Si, ja hi estic treballant, ara en un parell de mesos sortirà la tercera novel·la, que és de ciència-ficció i també casualment és protagonitzada per un noi jove i una noia que no és tan jove (té uns 20 i pico d’anys). Potser és perquè m’agraden molt els joves!!
Jo gaudeixo molt parlant amb gent jove perquè et connecta amb la realitat, i una mica els grans vivim en el nostre món (més que vosaltres).
I ja estic treballant amb el quart llibre!!
- Com et vas sentir en el moment en què et van dir que havies guanyat el 38è premi Ramon Muntaner?
Bé, vaig començar a saltar per casa amb el telèfon! Perquè és un premi que té bastant prestigi. M’ha obert les portes a una editorial gran, que és “grup 62” (que pertany a Planeta), i és molt mediàtic. A Girona viuen molt aquests premis, la gent s’aboca moltíssim, vaig firmar molts exemplars i jo això no ho havia viscut, i que és un reconeixement també que et diu que potser no vas tan desencaminada (que ho estàs fent bé).
- Dels teus llibres quin és el que més t’agrada? Per què?
Els llibres són com els fills, jo no puc triar, jo no puc dir tu em caus bé i tu no em caus tan bé. Tots tres m’agraden perquè els tres són temàtiques molt diferents. No Se Qui Soc, és un thriller amb un tros sobrenatural, el vaig intentar escriure pensant que era el que em feia més por i era que quan la meva filla començava a sortir una nit, no tornés a casa i no saber el que li havia passat. Això va ser arran d’una notícia que va haver-hi d’una noia de 14 anys que va desaparèixer en un pàrquing d’una discoteca d’aquestes de +16. Llavors Cicatrius és un llibre que també crec que és molt maco perquè parla de dues noies que es coneixen en un hospital i desgranen que ha estat totes les coses, tots els factors, que les han portades fins allà. I La Geometria dels Batecs, és de ciència-ficció i a mi m’agrada molt la ciència-ficció, el futur. Així que no us puc dir quin, jo us diria que us llegiu els tres! Us dono poques opcions.
- Com et vas introduir en el món de l’escriptura?
Bé, jo treballava i he treballat durant 32 anys amb la mateixa empresa. Jo era assessora per empreses i no vaig estudiar res relacionat amb la literatura, ni tan sols vaig estudiar res en català perquè vaig néixer en una època que aquí no estava permès. Amb la pandèmia va ser una situació laboral difícil, perquè com treballo amb empreses i, com sabeu moltes empreses van haver de tancar, va haver-hi un “boom”. Em trobo treballant 15 hores al dia de dilluns a diumenge, i allà faig un clic, d’això que embogeixo i dic: – “ostres no em queda tant temps vaig a dedicar-me al que m’apassiona“. Sempre pensant de dir, m’agafo un lapsus de temps, ho provo i si no me’n surto doncs ja està me’n tornaré on estava, i la sorpresa és que començo a guanyar i a publicar i que llavors això m’anima a seguir escrivint!
- Planifiques les històries al detall abans d’escriure-les o les deixes sorgir “sobre la marxa”?
Com no tinc formació literària, no tenia ni idea de planificar una història. A banda jo soc una persona molt imaginativa, i també tendeixo a avorrir-me amb facilitat, no sé si us ha passat, no feu pinta. Jo, quan era estudiant, tancava i deia “no sé què he llegit,” la meva ment se’n va, se’n va… Llavors, si m’avorreixo, és fàcil que la història acabi morint, que passa, doncs que no sé què passarà. Vaig escrivint i vaig imaginant a mesura que escric i a vegades dic “ostres, que passa si passa això ara? Com ho solucionaré…” I així m’animo i mai sé quin és el final de la història, començo amb un punt i a escriure.
- Quant temps li dediques a escriure? Ha augmentat amb el pas del temps?
Com vaig deixar la feina, era una oportunitat de poder començar a escriure, doncs, en deixar la feina vaig decidir que havia de ser molt disciplinada, perquè és molt difícil tenir èxit si no hi ha un esforç i un treball darrere. Escric almenys 7-8 h diàries i moltes vegades, com que també tinc una altra feina perquè és difícil viure de l’escriptura, em llevo a les 5 del matí i fins al migdia em dedico a escriure, soc molt disciplinada. L’avantatge és que per mi, no és una feina, ho gaudeixo tant que escric 8 hores, però me n’estaria 15.
- Has tingut alguna vegada el bloqueig de l’escriptor? Què has fet per solucionar-ho?
Sí, com no sé el final, a vegades jo m’he anat animant escrivint la història, i dic “i si poso això aquí?”, i després passa no sé què…!, i dic: “Ara això com ho arreglo?! Això ha de tenir un final que tot connecti i sigui creïble“, i com he anat escrivint sense saber on anava, com un pollastre sense cap! Clar arriba el final i dic: “ara com faig el final?” Llavors el que faig és que llegeixo moltíssim, el que dedico més hores a part d’escriure és a llegir. Després també m’agrada molt el cinema, que també és una bona fons d’inspiració i a vegades és començar a fer tècniques d’inspiració. No us ho he dit, però jo també donava classes a la universitat d’innovació per als alumnes de 4t curs del grau d’informàtica, i llavors parlava molt de creativitat, hi ha petites tècniques que t’ajuden a ser més creatius, i a vegades que estava una mica bloquejada aplicava alguna d’aquestes tècniques.
- Que fas quan no tens inspiració? Tens algun lloc especial?
Jo tinc el problema una mica contrari. Com bé he dit soc molt imaginativa (això em passa des que era molt petita) i moltes vegades estic escrivint un llibre i em ve una altra idea d’una altra cosa i se me’n va el cap. Jo m’haig de treure aquesta idea del meu cap perquè si no tinc la idea allà “cloc, cloc, cloc”. Llavors a vegades escric un relat. Per això en aquests 3 anys, a part dels 3 llibres, he guanyat 7 concursos de relats. Escric el relat, l’envio i em trec la idea que estava una mica picant-me el cap.
Sí que tinc un espai, jo visc en una casa, aquí al centre de Terrassa que és del 1776 i hem intentat conservar el jardí modernista i una biblioteca que la vam restaurar i allà és on escric.
- Què fas en el teu temps lliure?
Jo soc una persona bastant tranquil·la, ja ho era de jove, i m’agrada molt llegir. Us puc dir que és l’activitat després d’escriure a la que dedico més temps. M’agrada moltíssim el cinema, soc molt aficionada; i després, m’agrada la família, estar amb els amics, prefereixo això, uns dinars, estar xerrant, etc. També faig esport perquè penso que tot el dia asseguda és molt perjudicial la meva salut i vull viure molts anys per poder escriure molt.
