Gerard Sánchez
– Com era l’educació d’abans?
Estava condicionada per certes etapes de l’Antic Règim i era una educació molt rígida en segons quins aspectes.
– Quina era la teva assignatura preferida?
Les meves assignatures preferides eren les humanitats, la història i la filosofia. Em feien pensar més i m’interessaven perquè creixia com individu.
– Amb quants anys vas començar l’escola?
Vaig començar l’escola amb sis anys i més tard vaig fer la prova d’accés a l’institut i, posteriorment, primer de batxillerat fins que vaig fer la revàlida, com ara la selectivitat, i COU.
– Com estaven formades les classes abans?
Hi havia instituts de nois i de noies. Jo vaig cursar l’educació pública, però també hi havia la privada, que eren religiosos.
– Quins eren els diferents cursos que hi havia?
Hi havia primer, segon, tercer, quart de batxillerat, revalida i després entraves a cinquè i sisè de batxillerat. Posteriorment, feies una prova d’accés a la universitat que s’anomenava PREU, però, com jo vaig repetir curs, vaig entrar a la primera iniciació del COU.
– Segueixes tenint contacte amb algun amic de la infància?
De la infància no, però amb amics de l’institut sí que segueixo tenint contacte, ja que cada estiu vaig a Galícia.
– Quines eren les assignatures que t’anaven millor i quines pitjor?
La llengua castellana i els idiomes en general sempre em van costar, en canvi, la filosofia i la història se’m donaven millor.
– Què volies ser quan eres petit?
Quan era petit volia ser capità de vaixell, perquè m’agradava molt el mar, la marina i els contes de Jules Verne com “Vint mil llegües de viatge submarí”.
– Quins records tens de la teva infància?
Tinc molts records, i és difícil ponderar això, recordo la part més bucòlica d’estar al camp i amb els amics jugant.
– Canviaries l’educació que vas tindre per l’educació actual?
No conec l’educació actual, però em sembla que actualment hi ha menys assignatures sobre humanitats i tot i que l’educació d’abans estava molt condicionada pel règim, els temes d’humanitats són importants per tindre aquella essència que ha de tenir l’individu per evolucionar.
