A mi m’agrada molt escriure, ho puc dir com si fos un talent. Molta gent pensa que escriure és avorrit o una ‘’tabarra”, però per mi escriure és sentir-me sense límits perquè és la meva història.
Porto escrivint bastant temps, aproximadament, fa tres anys, des que tenia nou.
Tot va començar quan em van regalar un diari per al meu aniversari i escrivia el meu dia a dia: les coses que passaven a l’escola, escrivia les xafarderies, coses meves… Per mi era divertit. Uns anys després vaig decidir escriure ‘’novel·les’‘ amb la meva imaginació. Potser no eren molt bones, però m’ho passava bé, passava el meu temps lliure escrivint, sobretot a la nit, abans de dormir, escrivia unes pàgines.
A mi m’agrada escriure perquè puc inventar el que vulgui i ho puc fer com vulgui de llarg. M’agrada inventar-me històries de tota mena, misteri, amor, de crims perquè puc desconnectar i oblidar-me dels problemes i centrar-me en la història i ficar-me en el meu món. I després d’un temps em torno a llegir la història i això també m’agrada perquè és divertit llegir-ho després d’uns dies.
Jo recomanaria molt escriure perquè potser al final t’acaba agradant com em va passar a mi. També ets lliure d’escriure el que vulguis, com he dit al principi, no hi ha límits! Si tens molta imaginació t’ho passaràs encara millor, més coses a imaginar!
