Arlet Mitjavila
Aquesta prové de pseudo (que significa fals en grec) i ciència, que prové del llatí. El terme pseudociència s’utilitza per a denominar a tots aquells estudis que no compleixen algun principi de la filosofia de la ciència o bé del mètode científic.
Alguns exemples clars de pseudociències podrien ser: l’Astrologia (es tracta de relacionar la personalitat i el comportament de les persones amb la posició de cossos espacials (com estrelles, planetes, satèl·lits…) o bé la Parapsicologia (es tracta de l’estudi de comportaments extrasensorials entre éssers humans vius, com per exemple la telepatia, la telecinesi…) entre d’altres.
També hi ha moltes teories, tant actuals com passades, que es relacionen amb aquest terme, com per exemple: creure que la terra és plana, la ufologia (la investigació d’OVNIS), el famós “triangle de les Bermudes”…
Les pseudociències ofereixen una falsa esperança que tots els nostres problemes se solucionin fàcilment i sense problemes. Són un fals consol al qual la gent s’agafa en situacions de necessitat. En canvi, la ciència, no pot oferir falses solucions de les quals no es pot comprovar la seva efectivitat. Les teories que la ciència ens ofereix seran sempre les més actualitzades i, com bé he dit anteriorment, encara que acabin sent falses, sempre intentaran donar el resultat més exacte amb les pautes del mètode científic.
Les pseudociències poden resultar inofensives o inclús gracioses, fins que comencen a afectar en la salut de les persones, o inclús a matar-les. Això passa quan comencen a convèncer a la gent que certes malalties “no existeixen”.
Un cas que ens queda bastant a prop és el famós COVID-19. Algunes persones no volien posar-se la vacuna, ja que creien que la COVID “no existia” i que els països només volien diners. Moltes d’aquestes persones han acabat a la UCI o inclús mort per culpa d’aquesta teoria.
Tanmateix, el doctor en comunicació social i expert en pseudociències Felipe Alonso-Marcos, afirma que:
“Sempre hi haurà pseudociències, perquè sembla que hi ha una constant recerca per ser diferent, per provar coses noves, generar estils de vida i comprar noves tendències. És possible erradicar-les una a una, però sempre n’apareixerà una de nova”
Per tant, podem concloure que, encara que sempre hi hagi pseudociència, és millor evitar-la tot el que puguem. És molt complicat fer això, ja que tothom ha cregut en alguna d’aquestes teories, per més mínima que sigui, però les conseqüències poden arribar a ser molt greus, i és millor no arriscar-se.
